EN UN LLOC ANOMENAT GUERRA
Jordi Sierra i Fabra
Marc Urios Gómez 2º d'ESO D
TEMA
El llibre tracta de les dificultats que tenen les persones per a viure en un
país en guerra i de com viu la guerra la gent del propi país i com la viu un corresponsal de guerra. Ajudant-se el periodista i Milo, poc a poc van establint uns llaços molt forts d'amistat i d'estima entre ells.
ARGUMENT
Nèstor, periodista, es enviat com corresponsal de guerra a Tudzbestan, antiga república soviètica, on hi ha una guerra civil. A l'aeroport coneix a Gustav Mahler, periodista alemany que li va ajudar a sobreviure a un país en guerra. Aquest li aconseja que llogui un vehicle per a desplaçar-se i un guia, i Nèstor tria a Milo, un xiquet de tan sols dotze anys però molts espavilat que sap desenvolupar-se molt bé.
El cap del diari pressiona a Nèstor per a que faça entrevistes a algú general o líder important de la guerrilla i Milo ho va aconseguir, i Nèstor va rebre felicitacions. Però Milo tambè li va mostrar el món de la gent en guerra, de les seues necessitats,de la fam que patien, la soletat, la misèria, la por…
PERSONATGES
PRINCIPALS:
·Nèstor: Nèstor Pruneda Segarra, protagonista del llibre, és un periodista que li envien al Tudzbestan com corresponsal de guerra. És un jove d'uns vint-i-quatre anys. Era fill únic, la seua mare va morir de càncer i el seu pare se'n volia casar de nou. Abans d'anar-se de corresponsal, va deixar les relacions amb la seua noia de sempre, la Laia.
Li agrada la seua feina i creu en els principis bàsics de l'ètica periodística: l'honradesa, l'honestetat, la veritat però també el que pensa que es una persona ingènua. Ell volia viatjar, ser lliure e independent. Té una important contradicció, és un pacifista que no creu en els exèrcits ni en les armes, que odia la guerra i per la seua professió ara la està patint.
Va establir uns llaços molts forts d'amistat i afecte amb el seu intèrpret i inclòs no li importaria que el portara cap a Espanya.
·Milo: És el guia de Nèstor. Prim com una canya, espigat, alt per la seva edat –va calcular-li uns dotze anys-, duia els cabells llargs i esbullats, desafiant polls i la resta de fauna bèl·lica en períodes de brutícia, i vestia una simple camisa i uns pantalons molt gastats..., a Nèstor li van agradar dues coses: els seus ulls, brillants i alegres, i el seu somriure, obert i lluminós. Milo era l'únic que parlava espanyol perquè sa mare era mestra i molt amiga d'Espanya. Ell no tenia aspecte de lladre, era un nen de la guerra, un supervivent, molt espavilat que va començar a guanyar-se el pa i va mantindre a la seua família. Per això va ésser capaç d'enganyar a Nèstor amb les entrevistes de líders de la guerra, suplantant la seua identitat amb el seu avi i el oncle Zendra. Ell considera a Nèstor molt bona persona però "perque ell vol això, i nosaltres necessitem els seus diners. Tots contents, avui".
Per a Nèstor el Milo era especial, li volia molt i pensava fer-li un article sobre ell quan torni, perque es va jugar la vida i es va arriscar per poder posar-s'hi en contacte.
SECUNDARIS:
·Ferran Agilés: (també li deien el "Capità tro". Això de tro era perque gritava i manava molt.) director del diari on treballava Nèstor. Era una institució, el "patró" com l'anomenava Nèstor, i Ferran volia que Nèstor fera una entrevista amb un que és a l'exili, amb generals importats, etc...
·Gustav Mahlor: Periodista alemany. Home d'uns quaranta anys, de cara rodona i vermella, cabell rosset i curt, i ulls perspicaços. Vestia de manera informal, sempre amb les seues càmeres com un bon professional. Assessora a Nèstor com corresponsal de guerra: "trie un cotxe, un intèrpret que no li agafe afecte". I va ser un bon company per a Nèstor.
·Jivara: Intèrpret de Mahler, i en té vint-i-dos anys, és lletja i estava prima. Tenia caràcter, ulls de foc. A vegades era simpàtica i valenta.
·La Laruza: cosina de Milo de disset anys. La primor esdevenia més viva i present al rostre. Els cabells els tenia llargs, uns dents perfectes i el seu somriure va ser un cel, la seua pell era mat, mancada de vitamina. Tenia unes mans menudes i uns dits llargs i afilats. El Milo volia que Laruza siga una bona esposa per a ell i inclòs que se la podia portar a Espanya.
LLOC:
L'obra es desenvolupa en principi a Barcelona o a Catalunya (probablement) i desprès a Tudzbestan: antiga república soviètica on hi havia una cruenta guerra civil. Si bé aquest país és desconegut és inventat per l'autor, però és una zona de molts conflictes bèl·lics. Tudzbestan estava enclavat entre Rússia i les repúbliques islàmiques.
L'autor ha creat aquest lloc fictici, el va situar en un lloc del món on es dóna la guerra amb molta facilitat, és a dir, sempre hi ha conflictes.
TEMPS:
L'obra transcorre quan el país es troba en guerra, cap a la meitat dels anys noranta. Exactament no es sap quant temps passa del inici fins que se'n va Néstor.
NARRADOR:
Els personatges són els qui conten la història, ja siga a través dels seus pensaments o de les converses que mantenen amb altres personatges.
Al llibre, també es comenten en forma de conversació, els pensaments dels personatges, per exemple:
- A Nèstor li haguera agradat més tindre un guia més major que Milo ja que era un xiquet, i...
"La guerra, la seva situació. La teua conciència occidental començava a molestar-te, en canvi, si tries un intèrpret més gran, li pagues, li dones propines..."
"En Mahlor m'havia dit que no els agafes afecte, ja que els "pigalls" dels corresponsals de guerra sabien una cosa molt bàsica: nosaltres teníem un passaport, i un bitllet de tornada a casa. Ells no. La seva casa queia a trossos, i ells amb ella."
- La importància dels diaris amb impactar amb la informació als lectors: "una foto remou més consciències que mil paraules, i mil paraules més consciències que el silenci o el no res."
També es critíca que a vegades les fotografies molt impactants s'han pogut trucat,és a dir, que la fotografia no és de veritat, que fan una composició perfecta de la realitat, malgrat tot, van despertar consciències i van obtenir molt bons resultats.
OPINIÓ PERSONAL:
Al principi, abans no m'abellia agarrar-me aquest llibre perque tractava un tema que a mi no m'agrada molt: la guerra. Però vaig decidir començar-ho perque els amics de la classe m'ho van recomanar, i em van dir que no tenia molta violència, o quasi ninguna, i al final va acabar enganxant-me.
El llibre està molt bé, perque representa la vida d'un xiquet de dotze anys que viu en un país en guerra, i, d'alguna manera, pots comparar-ho amb els xiquets que viuen als països més rics, i amb una vida còmoda. I més o menys, al llibre es dona una visió del tema de la guerra als diaris actuals que nosaltres llegim.
Jo ho recomane perque com ja he dit abans, el títol parla de guerra, però al llibre hi ha violència cero.
