domingo, 27 de noviembre de 2011

3 animals, 3 plantes, 3 tipus de relleu

·Animals:
El porc senglar:  m ZOOL Mamífer de l'ordre dels artiodàctils, de la família dels suids (Sus scrofa), amb el morro truncat, mòbil i ben desenvolupat i el pelatge gris o negre.


La grua: Acepció 1..ORNIT Nom donat a diversos ocells de la família dels gruids que pertanyen als gèneres Grus,AnthropoidesBugeranus Balearica. Cal destacar-ne la grua vulgar (G. grus), de plomatge gris, gola i cara negres, pili vermell i una franja blanca de l'ull fins al coll, la grua del paradís (A. paradisea) i la grua damisel·la (A. virgo). 


El diamant de Groud: Acepció 3. ORNIT Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l'ordre dels passeriformes, els més coneguts dels quals són el diamant de Bičnov (Stizoptera bichenovii), el diamant de Gould(Chloebia gouldinae) i el diamant modest (Aidemosyna modesta).




·Plantes:
Morus alba (morera): Acepció 1. f BOT/JARD Gènere d'arbres caducifolis de la família de les moràcies (Morus sp), amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles anomenats móres. Cal destacar-ne la morera blanca(M. alba) i la morera negra (M. nigra). 


Mespilus germanica (nesprer):Acepció 2. nesprer del Japó (o simplement nesprer) Petit arbre perennifoli de la família de les rosàcies (Eriobotrya japonica), de fulles oblongues, flors blanques en panícules i fruits comestibles, anomenatsnespres.


Abies alba (avet blanc):Acepció 1. m BOT/FUST Arbre monoic de la família de les pinàcies (Abies alba), molt alt, de fulles verdes tot l'any, de capçada cònica i de branques perpendiculars al tronc. 
p ext Qualsevol arbre del gènere Abies i també, bé que abusivament, qualsevol pinàcia semblant a un avet. Fusta de l'avet. 




·Relleu:
Serralades: f GEOMORF Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.


Depressions: Acepció 3. GEOMORF Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents. 


Altiplans: GEOMORF Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents. 




domingo, 20 de noviembre de 2011

Exposició Bancaixa

Exposició Bancaixa:

L'exposició de Bancaixa s'anomena Atresorar Espanya, i tracta sobre la història d'Espanya en fotografíes des de la segona meitat del segle XIX i les tres primeres dècades del XX.
  L'exposició, está introduïda per fotografíes del fotògraf A.M.Huntington, com per exemple, amb imatges dels seus amics, aristocràcia de l'època, ... es van fer totes les fotografíes al segle XIX i XX. En aquest apartat, també podem localitzar fotografíes dels oficis de l'època i oficis, vistes de carrer, mercats, festes, setmana santa, indumentàries i artesanies.
  A continuació, observem fotografíes de grans ciutats de l'època com Sevilla, Màlaga, Cartagena, Múrcia, Còrdova, Alacant o Barcelona o Segòvia. Aquestes fotografíes, les trobem fetes amb un color sépia dels anys seixanta i setanta del segle XIX, que tracten paisatges d'arquitectures petites, mitjans distingides posades en eswcena de Charles Clifford i de Jean Laurent. També, en aquesta secció podem vore imatges del segle XIX i principis del XX, de fotògrafs espanyols i estrangers de elevada qualitat.
  En la següent secció, podem distinguir imatges del primer terç del segle XX, sobre les tradicions espanyoles, on destaca la presència de la fotògrafa Anna M. Christian, una dama adinerada, de l'alta societat novaiorquesa, amb estudis universitaris en arquitectura. Les fotos d'aquesta Anna, presenten una temàtica generalment valenciana, on destaca la presència d'algunes fotografíes que discorren els escenaris de la vida moderna valenciana comuna a Sorolla. Tot seguit d'Anna M. Christian, podem diferenciar fotos de Kurt Hielscher, en les que apareixen imatges de paisatges amb barrancs muntanyosos, pics nevats, temples, ermites, palaus i places monumentals, i just a continuació, després d'aquesta tira de fotografíes de reconeguts fotògrafs del segle XX, trobem una petita sèrie d'imatges miscel·lània marcades per l'empremta etnogràfica i monumental, com de fotògrafs estrangers, com d'espanyols.
  Finalment, per finalitzar l'exposició, diferenciem unes fotografíes de Ruth M. Anderson entre els anys 1923 i 1930. Les fotografíes de Ruth, estan basades en zones rurals, ciutats i pobles de Galícia, Astúries, Salamanca, Zamora, Extremadura, La Manxa, Illes Canàries o Huelva, i va partir de l'imaginari espanyol pintat per Sorolla a la seua Visió d'Espanya, però multiplicat i transvassat a l'estratègia fotogràfica. També admirem les seues prolífiques sèries, per les quals tranmiteixen escenes de pesca, de ramaderia, d'arbres, d'almàsseres... i sobretot de objectes i utensilis i aficions de l'època, com llauners, magatzems, assecadors de pernils... En resum, que la obra de Ruth M. Anderson, és sense pal·liatius, una èpica i feliç reinvenció fotogràfica dels arguments que van impregnar tant la seua aventura espanyola com els anhels d'Archer M. Huntington per l'espanyol.


  La fotografía que m'agradaria explicar de l'exposició Atresorar Espanya és de Moreno, realitzada entre els anys 1880 i 1890, anomenada Mercat. Aquesta fotografía m'ha agradat perque representa molt bé el mercat de l'època. El mercat estava situat a la plaça de la ciutat, i les "botiguetes" on es venien els productes eren tendals on els venedors exposaven per vendre els seus productes. El sòl era de terra i a l'època es venien muntons de productes artesans a molta gent, ara ja es venen menys productes artesans, perque se n'han millorat i s'han reemplaçat per altres com plàstics, millors teixits, etc... que milloren les propietats dels anteriors productes artesans i a la fi, són "més" moderns.



        Em trobe desesperat, cansat després d'aquella discussió. Tot va ocórrer molt depresa: ella em va cridar, li vaig tornar el crit, i la resta ja us la imagineu... Ara, esperant a que el bar tanque per als clients, estic ací, desfogant-me de la baralla amb la meua dona, amb un café i un croisant mig acabat ja. Pense i recapacite, que tot ha estat un malentés, pero a la mateixa volta, també poguera haver acabat pitjor. Són les 23:46, i encara no en tinc son, el café em desperta cada quart d'hora, i em tornen al cap eixes escenes, de fa just una hora i mitja, quan tots estaven tan tranquils a casa, el xiquet jugant, la meua dona llegint el periòdic, jo treballant... fins que va ocòrrer la discussiò...
-Ho sent molt, senyor-em va explicar el cambrer- però hem de tancar el restaurant.
-D'acord, ara li done el compte.
       Vaig observar pel gran aparador, i vaig poder observar com la meua dona gitava al meu xiquet en el seu bressol, tot dormit, i cansat.
-Són 5 euros amb 55 cèntims.
-Prenga -li vaig conestar amablement-, quede's amb el canvi, gràcies.
-Gràcies, adéu.

lunes, 13 de junio de 2011

Treball del llibre: "En un lloc anomenat guerra"

EN UN LLOC ANOMENAT GUERRA

Jordi Sierra i Fabra

Marc Urios Gómez 2º d'ESO D

TEMA

El llibre tracta de les dificultats que tenen les persones per a viure en un

país en guerra i de com viu la guerra la gent del propi país i com la viu un corresponsal de guerra. Ajudant-se el periodista i Milo, poc a poc van establint uns llaços molt forts d'amistat i d'estima entre ells.

ARGUMENT

Nèstor, periodista, es enviat com corresponsal de guerra a Tudzbestan, antiga república soviètica, on hi ha una guerra civil. A l'aeroport coneix a Gustav Mahler, periodista alemany que li va ajudar a sobreviure a un país en guerra. Aquest li aconseja que llogui un vehicle per a desplaçar-se i un guia, i Nèstor tria a Milo, un xiquet de tan sols dotze anys però molts espavilat que sap desenvolupar-se molt bé.

El cap del diari pressiona a Nèstor per a que faça entrevistes a algú general o líder important de la guerrilla i Milo ho va aconseguir, i Nèstor va rebre felicitacions. Però Milo tambè li va mostrar el món de la gent en guerra, de les seues necessitats,de la fam que patien, la soletat, la misèria, la por…

PERSONATGES

PRINCIPALS:

·Nèstor: Nèstor Pruneda Segarra, protagonista del llibre, és un periodista que li envien al Tudzbestan com corresponsal de guerra. És un jove d'uns vint-i-quatre anys. Era fill únic, la seua mare va morir de càncer i el seu pare se'n volia casar de nou. Abans d'anar-se de corresponsal, va deixar les relacions amb la seua noia de sempre, la Laia.

Li agrada la seua feina i creu en els principis bàsics de l'ètica periodística: l'honradesa, l'honestetat, la veritat però també el que pensa que es una persona ingènua. Ell volia viatjar, ser lliure e independent. Té una important contradicció, és un pacifista que no creu en els exèrcits ni en les armes, que odia la guerra i per la seua professió ara la està patint.

Va establir uns llaços molts forts d'amistat i afecte amb el seu intèrpret i inclòs no li importaria que el portara cap a Espanya.

·Milo: És el guia de Nèstor. Prim com una canya, espigat, alt per la seva edat –va calcular-li uns dotze anys-, duia els cabells llargs i esbullats, desafiant polls i la resta de fauna bèl·lica en períodes de brutícia, i vestia una simple camisa i uns pantalons molt gastats..., a Nèstor li van agradar dues coses: els seus ulls, brillants i alegres, i el seu somriure, obert i lluminós. Milo era l'únic que parlava espanyol perquè sa mare era mestra i molt amiga d'Espanya. Ell no tenia aspecte de lladre, era un nen de la guerra, un supervivent, molt espavilat que va començar a guanyar-se el pa i va mantindre a la seua família. Per això va ésser capaç d'enganyar a Nèstor amb les entrevistes de líders de la guerra, suplantant la seua identitat amb el seu avi i el oncle Zendra. Ell considera a Nèstor molt bona persona però "perque ell vol això, i nosaltres necessitem els seus diners. Tots contents, avui".

Per a Nèstor el Milo era especial, li volia molt i pensava fer-li un article sobre ell quan torni, perque es va jugar la vida i es va arriscar per poder posar-s'hi en contacte.

SECUNDARIS:

·Ferran Agilés: (també li deien el "Capità tro". Això de tro era perque gritava i manava molt.) director del diari on treballava Nèstor. Era una institució, el "patró" com l'anomenava Nèstor, i Ferran volia que Nèstor fera una entrevista amb un que és a l'exili, amb generals importats, etc...

·Gustav Mahlor: Periodista alemany. Home d'uns quaranta anys, de cara rodona i vermella, cabell rosset i curt, i ulls perspicaços. Vestia de manera informal, sempre amb les seues càmeres com un bon professional. Assessora a Nèstor com corresponsal de guerra: "trie un cotxe, un intèrpret que no li agafe afecte". I va ser un bon company per a Nèstor.

·Jivara: Intèrpret de Mahler, i en té vint-i-dos anys, és lletja i estava prima. Tenia caràcter, ulls de foc. A vegades era simpàtica i valenta.

·La Laruza: cosina de Milo de disset anys. La primor esdevenia més viva i present al rostre. Els cabells els tenia llargs, uns dents perfectes i el seu somriure va ser un cel, la seua pell era mat, mancada de vitamina. Tenia unes mans menudes i uns dits llargs i afilats. El Milo volia que Laruza siga una bona esposa per a ell i inclòs que se la podia portar a Espanya.

LLOC:

L'obra es desenvolupa en principi a Barcelona o a Catalunya (probablement) i desprès a Tudzbestan: antiga república soviètica on hi havia una cruenta guerra civil. Si bé aquest país és desconegut és inventat per l'autor, però és una zona de molts conflictes bèl·lics. Tudzbestan estava enclavat entre Rússia i les repúbliques islàmiques.

L'autor ha creat aquest lloc fictici, el va situar en un lloc del món on es dóna la guerra amb molta facilitat, és a dir, sempre hi ha conflictes.

TEMPS:

L'obra transcorre quan el país es troba en guerra, cap a la meitat dels anys noranta. Exactament no es sap quant temps passa del inici fins que se'n va Néstor.

NARRADOR:

Els personatges són els qui conten la història, ja siga a través dels seus pensaments o de les converses que mantenen amb altres personatges.

Al llibre, també es comenten en forma de conversació, els pensaments dels personatges, per exemple:

- A Nèstor li haguera agradat més tindre un guia més major que Milo ja que era un xiquet, i...

"La guerra, la seva situació. La teua conciència occidental començava a molestar-te, en canvi, si tries un intèrpret més gran, li pagues, li dones propines..."

"En Mahlor m'havia dit que no els agafes afecte, ja que els "pigalls" dels corresponsals de guerra sabien una cosa molt bàsica: nosaltres teníem un passaport, i un bitllet de tornada a casa. Ells no. La seva casa queia a trossos, i ells amb ella."

- La importància dels diaris amb impactar amb la informació als lectors: "una foto remou més consciències que mil paraules, i mil paraules més consciències que el silenci o el no res."

També es critíca que a vegades les fotografies molt impactants s'han pogut trucat,és a dir, que la fotografia no és de veritat, que fan una composició perfecta de la realitat, malgrat tot, van despertar consciències i van obtenir molt bons resultats.

OPINIÓ PERSONAL:

Al principi, abans no m'abellia agarrar-me aquest llibre perque tractava un tema que a mi no m'agrada molt: la guerra. Però vaig decidir començar-ho perque els amics de la classe m'ho van recomanar, i em van dir que no tenia molta violència, o quasi ninguna, i al final va acabar enganxant-me.

El llibre està molt bé, perque representa la vida d'un xiquet de dotze anys que viu en un país en guerra, i, d'alguna manera, pots comparar-ho amb els xiquets que viuen als països més rics, i amb una vida còmoda. I més o menys, al llibre es dona una visió del tema de la guerra als diaris actuals que nosaltres llegim.

Jo ho recomane perque com ja he dit abans, el títol parla de guerra, però al llibre hi ha violència cero.

viernes, 13 de mayo de 2011

Taller de cuina

El dimecres passat, vam fer la resta de la classe el taller de cuina, i jo, amb Silvia i Carles Yago, vam fer una cansalada de pasta (que al final no ens va agradar massa jajaja), i jo he de col.locar ací la recepta i els ingredients.
Ingredients:
-Pasta preparada per bollir
-Mango
-Poma
-Maduixes
-Oli
-Vinagre

En primer pas, hem de tallar el mango, la poma i les maduixes. Al mango i a la pome se li ha de llevar la pell només, i a les maduixes tallar-les a trossets. Quan ja estiguen les fruites tallades, les aboquem a un bol gran (el que normalment s'utilitza per a la cansalada) y comencem a bollir la pasta.
Mentre que la pasta es bolleix, podem anar barrejant l'oli i el vinagre, per des`rés vertir-ho a la cansalada de pasta ja terminada.
Quan la pasta ja s'haga bollit, la col.loquem amb la fruita tallada, al bol gran y vertim la barreja de oli i vinagre, y les mesclem.
Bé, doncs crec que ja hem acabat la recepta, como podeu observar és un menjar fàcil de fer, asique ara toca, ¡menjar! bon profit.

domingo, 27 de marzo de 2011

Text alimentació

Bé, com ja hem pogut observar a l'enquesta dels menjars dels nostres avantpassats, el menjar que prenien els nostres avis ara fa, cinquanta anys, no són els mateixos que els que prenem noslatres hui en dia. Abans, els productes alimentaris es feien per que el consumidor disfrutara, i el venedor, poguera aprofitarse amb els diners amb el que el venia. Hui en dia la cosa ha cambiat, i molt. Ara, la majoria dels productes es fan amb ingredients "roïns" (per dir-ho d'alguna manera), que fan que el consumidor en disfrute, però a més a més, que en torne a comprar, perque li fiquen additius. També, el que porten els aliments de hui en dia són ingredients que perjudiquen la nostra salut, produïnt colesterol, malalties... Lo pitjor del tot no és això; és que encara que aquestos productes pugen perjudicar la teua salut, el fabricant no alerta al consumidor de que aquestos productes poden afectar a la teua salut. Però bé, així n'és el comerç del sector alimentari, i, encara que semble mentida, ocorre el mateix als demés sectors.
Marc Urios

lunes, 21 de marzo de 2011

Relat ciència ficció

La nit de la transformació

Després d'eixir del teatre, Lucy i el seu company s'acomiadaren amb un petó i es dispersaren, cada un per un carrer.
Lucy es dirigía a la seua casa, plovía. Es va calar sancera d'aigua, el seu anorak li resultava una mica pesat degut a la plutja que caía en eixe moment. Estava nerviosa i sola al carrer. Va començar a còrrer degut al seu nerviosisme, arrencant-se els tacons i dirigint-se a la seua habitació, deseant que tot aquest malson acabara.
Quan es disposava a introduir les claus al pany de la porta, va aparèixer, entre ella i la porta, un rostres fosc.
Quan va reaccionar, va pegar un bot cap enrera, i es va donar compte de que era un home, un home amb la pell blanca i portava posada una jaqueta que descansaba sobre els seus muscles, i un pantaló vaquer.
De sobte, el vampir es va llançar sobre el seu cos, i clava els seus afilats dents sobre el coll de Lucy.
Es va despertaar. Va poder observar que es trobava a una sala d' urgències.
-Ho -ho -ho -hola? -va preguntar Lucy -On me trobe?
- Et trobes a una sala d' hospital- va contestar el metge- un veí del barri et va trobar tirada a terra.
Lucy es va fregar la mà cap al coll, i es va notar dos puntets. Va recordar lo de la nit passada, ella era una vampira.

Comentari foto dia de la dona

Jo crec que la foto vol significar el suport a les dones maltractades, indicant "força" al símbol femení. Això reforça les idees que tenen les dones davant els maltractes i violències de gènere que sofreixen contínuament totes les dones. Encara que semble mentida, molta gent que és maltractada siga home o dona, té perill a denunciar a l'acosador per si després aquest/a es venga matant-la/o o tornant-la/o a maltractar. Però és que, quasi només en els casos que l'assassí/ina acava amb la vida de la o el maltractat o maltractada, es presenta davant de la policía o l'acaben pillant. La foto també representa que les dones han de ser fortes davant d'aquestos casos de violència de gènere o maltractes, i que, si en són maltractats o maltractades, han de denunciar a l'agressor o agressora del cas.

lunes, 14 de marzo de 2011

miércoles, 2 de febrero de 2011

Viatge a Los Molinos (Crevillent)

La meva opinió sobre ¨Los Molinos¨, és bona, perque m'ha agradat el lloc. Supose que el seu atractiu estará en el lloc on es troba situat, que és a la muntanya. Un lloc massa agradable, ja que, la gent espantava dient que anava a fer molt de fred, que us abrigueu, que us poseu vint capes de samarretes i unes altres deu de pantalons. Feia fred, però com es veu que arrivàbem amb ganes, no el vam notar, perque esque a la cabanya no n'hi havia calefacció ni estufa, i s'estava molt calentet.
Bé, ací va el meu resum:
A la muntanya, et pots trovar un muntó de tipus de roques i pedres de diferents colors i tamanys. També pots trovar-te un conjunt de pedres "unides" al terra mitjant una espècie de "ciment" dur. A aquest conjunt de pedres li anomenem conglomerat->conjunt de clastros.
També pots trovar pedres redones. A que no sabeu com es formen els cantos de les pedres redones? Doncs us ho explicaré: els cantos de les pedres es formen redons perque la corrent d'aigua d'un riu els ha arrosegat, i aleshores quan choquen moltíssimes voltes, aquest canto es va desgastant de manera que es va fent-se cada vegada més redó. Volem dir, que quan trobem un conjunt de pedres redones,fa temps n'hi havia un riu que passava per ahi, sols que es va assecar.
Si continuem el camí de les pedres redones, el més probable és que n'hi hagen els esquelets dels animals marins de fa moltíssims anys. Això pot ser per dues raons:
·Que ha baixat el nivell del mar.
·O pel moviment de les plaques tectòniques.
En aquest cas, és per la segona, ja que podem observar una muntanya, i això ha sigut el producte del moviment de les plaques tectòniques, que s'han fregat i han produit una elevació del terreny (la muntanya de crevillent en aquest cas).
Ja que estem parlant de que hi va avore un riu fa molt de temps, anem a parlar dels avantpassats. Els éssers prehistòrics, no tenien res amb que cortar, fins que van descubrir un material (el sílex) capaç de fer talls molt precísos i profunds. L'utilitzaven com a llança, per a fer fletxes, com a ganivet etc... Aquest material es reconeix per tres característiques:
-Quan li dona la llum, aquest material brilla.
-És suau.
-I tambés és dur, (mes dur que el metall).
Si de sobte, anem passejant per la muntanya i ens trobem una "paret" rocosa amb foradets petits petits, no us asusteu, ha sigut causa del vent, de la seua erosió. Quan el vent transporta partícules, una part d'eixes partícules choquen a la paret i es queden ahí. El vent torna a portar més partícules, tornen a chocar, i choquen amb les partícules d'abans, d'eixa manera, el vent va "foradant" la paret deixant foradets tan petits. Així fa funció de trepant.
I aquestos avantpassats, no tenien sabates o qué? Doncs clar que tenien sabates, i les feien d'espart, una planta que les seues fulles són tan fortes que es poden fer cordes amb eixes fulles. També aprofitaven la resistència d'eixes fulles per a fer cestes i treballs artesans. Els prehistòrics també utilitzaven la planta "rabo de gato" com a planta curativa; és a dir, si et feies un tall, et passaves aquesta planta per ell i reduïa la seua picor. Entre altres plantes, utilitzaven la pitera (una planta exportada de Mèxic que s'ha integrat molt bé) com a agulla per a cosir, ja que era molt afilada i prima. Els fils d'aquesta planta també són molt resistent, i per això en feien sacs amb aquestos fils. També podem destacar una altra planta, la palera, una planta en la que s'instalen uns bichos de color roig carmesí, que s'instalen a les paleres amb un "habitatge" de color blanc. Si li fas un tall a un d'aquestos bichos, la seva sang és de color carmesí, per això el bicho es diu kermes (carmesí en àrab), la qual si et taques no saltará dins de una setmana o dues.

Bé ara anem a parlar de la astronomia. L'astronomia és una ciencia que estudia l'univers.Un bon exemple de com és de gran l'univers, el podem trobar a aquest video:
Ací teniu un breu resum de cada planeta i les seues característiques:
-Mercuri:No té atmosfera. Les temperatures són extremes, molt altes i molt baixes.
-Venus: Atmosfera espessa. Les seues temperatures són majors, i pot ploure àcid.
-Terra: Formes de vida diferents. Temperatura variada, i l'aigua és líquida.
-Mart: Fa temps tinguè una atmosfera habitable. Actualment están buscant aigua subterrànea i vida antepassada.
-Júpiter: Planeta gaseós. Les temperatures són molt baixes.
-Saturn: Al igual que Júpiter, és un planeta gaseós i les temperatures baixes.
-Neptú: Té dos satèlits:-Europa (és un planeta congelat)
-Titán (mars de metano)
La franja de habitabilitat, és la distància entre un planeta i una estrela que pot tindre aigua líquida. Actualment, s'han trobat aproximadament 496 planetes extrasolars (en els que es pot viure). La majoria dels planetes que s'han descobert són més grans que Júpiter i giren entorn a una estrela més petita que el Sol. Tenen una òrbita molt tancada i no tots són gaseosos. Aun planeta anomenat "Gliese g" que gira entorn a la estrela Gliese 581 diuen que pot haver vida perque es troba a la franja de habitabilitat.
Si us agrada aquest tema, i voleu observar pel telescopi, pero no en teniu, us podeu descarregar aquest programeta anomenat Stellarium que és com un telescopi, que pots introduis tú la hora que tu vullges, el dia, l'any entre altres coses més curioses.
Ací us podeu descarregar el programa: http://www.stellarium.org/es/ (clicant a Stellarium també podeu descarregar-ho).

Ara, us ensenyaré uns petits truquets per poder tindre un planeta amb menys contaminació. Bé, comencem. N'hi ha dos tipus de fonts d'energía: les alternatives (que són les energíes netes, les que no costen massa diners, no contaminen i no s'esgoten) i les convencionals (que són les brutes, les que contaminen). A Crevillent, fa molt de temps, com poques vegades ploví, pero quan ho feía, ho feía amb molta intensitat, la muntanya xuplaba eixa aigua a través d'una roca (anomenada calcària) que a través dels seus porus, pot absorbir aigua, i almacenar-la. Aleshores, quan un home es va adonar que es podía "treure aigua de la muntanya", va fer un túnel d'1 km de profunditat que arribava fins a la calcària, i eixa calcària plena d'aigua eixía a l'exterior a través d'aquell túnel, i s'almacenava en una torre de 15 metres on es utilitzava en mover el primer molí, ja que també existeix un segon molí, que es troba muntanya abaix. Els molins molíen blat, i amb el blat es feia farina, i amb la farina pa.

Ja per acabar, us parlaré de la vida a la Terra. A la Terra existeixen varios tipus d'animals, en els quals podem destacar:
-Rèptils: Entre ells podem trobar el llangardaix ocel·lat (el mascle té "pimpitas" verds per cridar l'atenció a les hembres, mentre que les hembres cuiden els seus fills) que té una mandíbula ben forta. També tenim les culebres, que no mossegen amb verí, pel contrari que la víbora, que aquesta sí que mossega amb verí. El cap de les víbores és com un cuadrat obert, tenen les dents amb forma de serra, la pupil·la la tenen en vertical, la llengua bífida (perque oloren amb la llengua) i el cos curt. Les culebres tenen el cap cuasi circular, les pupiles redones, es defenen mossegant i el cos és delgat.
-Aus: Les aus es diuen que són una mutació dels rèptils. Tenen el cos lleuger per poder volar amb més facilitat al igual que els òssos. Tenen plumes per poder fer canvis de sentit bruscos.
-Mamífers: Els mamífers si tenen els ulls laterals (és a dir, cada ull a un costat de la cara)són animals que veuen per tindre més visió. Si tenen els ulls normals és per caçar. Nosaltres, els humans, els tenima per caçar.

Bé, doncs aquesta ha sigut la meva opinió sobre Los Molinos, espere que us haja agradat.
Marc Urios