Em trobe desesperat, cansat després d'aquella discussió. Tot va ocórrer molt depresa: ella em va cridar, li vaig tornar el crit, i la resta ja us la imagineu... Ara, esperant a que el bar tanque per als clients, estic ací, desfogant-me de la baralla amb la meua dona, amb un café i un croisant mig acabat ja. Pense i recapacite, que tot ha estat un malentés, pero a la mateixa volta, també poguera haver acabat pitjor. Són les 23:46, i encara no en tinc son, el café em desperta cada quart d'hora, i em tornen al cap eixes escenes, de fa just una hora i mitja, quan tots estaven tan tranquils a casa, el xiquet jugant, la meua dona llegint el periòdic, jo treballant... fins que va ocòrrer la discussiò...
-Ho sent molt, senyor-em va explicar el cambrer- però hem de tancar el restaurant.
-D'acord, ara li done el compte.
       Vaig observar pel gran aparador, i vaig poder observar com la meua dona gitava al meu xiquet en el seu bressol, tot dormit, i cansat.
-Són 5 euros amb 55 cèntims.
-Prenga -li vaig conestar amablement-, quede's amb el canvi, gràcies.
-Gràcies, adéu.