Poema de Joan Brossa recitat i fet per mí:
miércoles, 28 de marzo de 2012
6 poetes, 6 poemes, i un poema fet per mí
Ací està el treball dels sis poetes de Valencià, amb un poema de cadascún i una breu biografia de cadascún també.
Poema de Joan Brossa recitat i fet per mí:
Poema de Joan Brossa recitat i fet per mí:
sábado, 17 de marzo de 2012
Joan Brossa - Les teves mans
Clic ací per vore el meu video de Joan Brossa Les teves mans amb la cançó instrumental de Alejandro Sanz
lunes, 20 de febrero de 2012
domingo, 27 de noviembre de 2011
3 animals, 3 plantes, 3 tipus de relleu
·Animals:
El porc senglar: m ZOOL Mamífer de l'ordre dels artiodàctils, de la família dels suids (Sus scrofa), amb el morro truncat, mòbil i ben desenvolupat i el pelatge gris o negre.
La grua: Acepció 1.f .ORNIT Nom donat a diversos ocells de la família dels gruids que pertanyen als gèneres Grus,Anthropoides, Bugeranus i Balearica. Cal destacar-ne la grua vulgar (G. grus), de plomatge gris, gola i cara negres, pili vermell i una franja blanca de l'ull fins al coll, la grua del paradís (A. paradisea) i la grua damisel·la (A. virgo).
El diamant de Groud: Acepció 3. ORNIT Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l'ordre dels passeriformes, els més coneguts dels quals són el diamant de Bičnov (Stizoptera bichenovii), el diamant de Gould(Chloebia gouldinae) i el diamant modest (Aidemosyna modesta).
·Plantes:
Morus alba (morera): Acepció 1. f BOT/JARD 1 Gènere d'arbres caducifolis de la família de les moràcies (Morus sp), amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles anomenats móres. Cal destacar-ne la morera blanca(M. alba) i la morera negra (M. nigra).
Mespilus germanica (nesprer):Acepció 2. nesprer del Japó (o simplement nesprer) Petit arbre perennifoli de la família de les rosàcies (Eriobotrya japonica), de fulles oblongues, flors blanques en panícules i fruits comestibles, anomenatsnespres.
Abies alba (avet blanc):Acepció 1. m 1 BOT/FUST 1 Arbre monoic de la família de les pinàcies (Abies alba), molt alt, de fulles verdes tot l'any, de capçada cònica i de branques perpendiculars al tronc.
2 p ext Qualsevol arbre del gènere Abies i també, bé que abusivament, qualsevol pinàcia semblant a un avet. 3 Fusta de l'avet.
·Relleu:
Serralades: f GEOMORF Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.
Depressions: Acepció 3. GEOMORF Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents.
Altiplans: GEOMORF Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents.
El porc senglar: m ZOOL Mamífer de l'ordre dels artiodàctils, de la família dels suids (Sus scrofa), amb el morro truncat, mòbil i ben desenvolupat i el pelatge gris o negre.
La grua: Acepció 1.f .ORNIT Nom donat a diversos ocells de la família dels gruids que pertanyen als gèneres Grus,Anthropoides, Bugeranus i Balearica. Cal destacar-ne la grua vulgar (G. grus), de plomatge gris, gola i cara negres, pili vermell i una franja blanca de l'ull fins al coll, la grua del paradís (A. paradisea) i la grua damisel·la (A. virgo).
El diamant de Groud: Acepció 3. ORNIT Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l'ordre dels passeriformes, els més coneguts dels quals són el diamant de Bičnov (Stizoptera bichenovii), el diamant de Gould(Chloebia gouldinae) i el diamant modest (Aidemosyna modesta).
·Plantes:
Morus alba (morera): Acepció 1. f BOT/JARD 1 Gènere d'arbres caducifolis de la família de les moràcies (Morus sp), amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles anomenats móres. Cal destacar-ne la morera blanca(M. alba) i la morera negra (M. nigra).
Mespilus germanica (nesprer):Acepció 2. nesprer del Japó (o simplement nesprer) Petit arbre perennifoli de la família de les rosàcies (Eriobotrya japonica), de fulles oblongues, flors blanques en panícules i fruits comestibles, anomenatsnespres.
Abies alba (avet blanc):Acepció 1. m 1 BOT/FUST 1 Arbre monoic de la família de les pinàcies (Abies alba), molt alt, de fulles verdes tot l'any, de capçada cònica i de branques perpendiculars al tronc.
2 p ext Qualsevol arbre del gènere Abies i també, bé que abusivament, qualsevol pinàcia semblant a un avet. 3 Fusta de l'avet.
·Relleu:
Serralades: f GEOMORF Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.
Depressions: Acepció 3. GEOMORF Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents.
Altiplans: GEOMORF Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents.
domingo, 20 de noviembre de 2011
Exposició Bancaixa
Exposició Bancaixa:
L'exposició de Bancaixa s'anomena Atresorar Espanya, i tracta sobre la història d'Espanya en fotografíes des de la segona meitat del segle XIX i les tres primeres dècades del XX.
L'exposició, está introduïda per fotografíes del fotògraf A.M.Huntington, com per exemple, amb imatges dels seus amics, aristocràcia de l'època, ... es van fer totes les fotografíes al segle XIX i XX. En aquest apartat, també podem localitzar fotografíes dels oficis de l'època i oficis, vistes de carrer, mercats, festes, setmana santa, indumentàries i artesanies.
A continuació, observem fotografíes de grans ciutats de l'època com Sevilla, Màlaga, Cartagena, Múrcia, Còrdova, Alacant o Barcelona o Segòvia. Aquestes fotografíes, les trobem fetes amb un color sépia dels anys seixanta i setanta del segle XIX, que tracten paisatges d'arquitectures petites, mitjans distingides posades en eswcena de Charles Clifford i de Jean Laurent. També, en aquesta secció podem vore imatges del segle XIX i principis del XX, de fotògrafs espanyols i estrangers de elevada qualitat.
En la següent secció, podem distinguir imatges del primer terç del segle XX, sobre les tradicions espanyoles, on destaca la presència de la fotògrafa Anna M. Christian, una dama adinerada, de l'alta societat novaiorquesa, amb estudis universitaris en arquitectura. Les fotos d'aquesta Anna, presenten una temàtica generalment valenciana, on destaca la presència d'algunes fotografíes que discorren els escenaris de la vida moderna valenciana comuna a Sorolla. Tot seguit d'Anna M. Christian, podem diferenciar fotos de Kurt Hielscher, en les que apareixen imatges de paisatges amb barrancs muntanyosos, pics nevats, temples, ermites, palaus i places monumentals, i just a continuació, després d'aquesta tira de fotografíes de reconeguts fotògrafs del segle XX, trobem una petita sèrie d'imatges miscel·lània marcades per l'empremta etnogràfica i monumental, com de fotògrafs estrangers, com d'espanyols.
Finalment, per finalitzar l'exposició, diferenciem unes fotografíes de Ruth M. Anderson entre els anys 1923 i 1930. Les fotografíes de Ruth, estan basades en zones rurals, ciutats i pobles de Galícia, Astúries, Salamanca, Zamora, Extremadura, La Manxa, Illes Canàries o Huelva, i va partir de l'imaginari espanyol pintat per Sorolla a la seua Visió d'Espanya, però multiplicat i transvassat a l'estratègia fotogràfica. També admirem les seues prolífiques sèries, per les quals tranmiteixen escenes de pesca, de ramaderia, d'arbres, d'almàsseres... i sobretot de objectes i utensilis i aficions de l'època, com llauners, magatzems, assecadors de pernils... En resum, que la obra de Ruth M. Anderson, és sense pal·liatius, una èpica i feliç reinvenció fotogràfica dels arguments que van impregnar tant la seua aventura espanyola com els anhels d'Archer M. Huntington per l'espanyol.
La fotografía que m'agradaria explicar de l'exposició Atresorar Espanya és de Moreno, realitzada entre els anys 1880 i 1890, anomenada Mercat. Aquesta fotografía m'ha agradat perque representa molt bé el mercat de l'època. El mercat estava situat a la plaça de la ciutat, i les "botiguetes" on es venien els productes eren tendals on els venedors exposaven per vendre els seus productes. El sòl era de terra i a l'època es venien muntons de productes artesans a molta gent, ara ja es venen menys productes artesans, perque se n'han millorat i s'han reemplaçat per altres com plàstics, millors teixits, etc... que milloren les propietats dels anteriors productes artesans i a la fi, són "més" moderns.
L'exposició de Bancaixa s'anomena Atresorar Espanya, i tracta sobre la història d'Espanya en fotografíes des de la segona meitat del segle XIX i les tres primeres dècades del XX.
L'exposició, está introduïda per fotografíes del fotògraf A.M.Huntington, com per exemple, amb imatges dels seus amics, aristocràcia de l'època, ... es van fer totes les fotografíes al segle XIX i XX. En aquest apartat, també podem localitzar fotografíes dels oficis de l'època i oficis, vistes de carrer, mercats, festes, setmana santa, indumentàries i artesanies.
A continuació, observem fotografíes de grans ciutats de l'època com Sevilla, Màlaga, Cartagena, Múrcia, Còrdova, Alacant o Barcelona o Segòvia. Aquestes fotografíes, les trobem fetes amb un color sépia dels anys seixanta i setanta del segle XIX, que tracten paisatges d'arquitectures petites, mitjans distingides posades en eswcena de Charles Clifford i de Jean Laurent. També, en aquesta secció podem vore imatges del segle XIX i principis del XX, de fotògrafs espanyols i estrangers de elevada qualitat.
En la següent secció, podem distinguir imatges del primer terç del segle XX, sobre les tradicions espanyoles, on destaca la presència de la fotògrafa Anna M. Christian, una dama adinerada, de l'alta societat novaiorquesa, amb estudis universitaris en arquitectura. Les fotos d'aquesta Anna, presenten una temàtica generalment valenciana, on destaca la presència d'algunes fotografíes que discorren els escenaris de la vida moderna valenciana comuna a Sorolla. Tot seguit d'Anna M. Christian, podem diferenciar fotos de Kurt Hielscher, en les que apareixen imatges de paisatges amb barrancs muntanyosos, pics nevats, temples, ermites, palaus i places monumentals, i just a continuació, després d'aquesta tira de fotografíes de reconeguts fotògrafs del segle XX, trobem una petita sèrie d'imatges miscel·lània marcades per l'empremta etnogràfica i monumental, com de fotògrafs estrangers, com d'espanyols.
Finalment, per finalitzar l'exposició, diferenciem unes fotografíes de Ruth M. Anderson entre els anys 1923 i 1930. Les fotografíes de Ruth, estan basades en zones rurals, ciutats i pobles de Galícia, Astúries, Salamanca, Zamora, Extremadura, La Manxa, Illes Canàries o Huelva, i va partir de l'imaginari espanyol pintat per Sorolla a la seua Visió d'Espanya, però multiplicat i transvassat a l'estratègia fotogràfica. També admirem les seues prolífiques sèries, per les quals tranmiteixen escenes de pesca, de ramaderia, d'arbres, d'almàsseres... i sobretot de objectes i utensilis i aficions de l'època, com llauners, magatzems, assecadors de pernils... En resum, que la obra de Ruth M. Anderson, és sense pal·liatius, una èpica i feliç reinvenció fotogràfica dels arguments que van impregnar tant la seua aventura espanyola com els anhels d'Archer M. Huntington per l'espanyol.
La fotografía que m'agradaria explicar de l'exposició Atresorar Espanya és de Moreno, realitzada entre els anys 1880 i 1890, anomenada Mercat. Aquesta fotografía m'ha agradat perque representa molt bé el mercat de l'època. El mercat estava situat a la plaça de la ciutat, i les "botiguetes" on es venien els productes eren tendals on els venedors exposaven per vendre els seus productes. El sòl era de terra i a l'època es venien muntons de productes artesans a molta gent, ara ja es venen menys productes artesans, perque se n'han millorat i s'han reemplaçat per altres com plàstics, millors teixits, etc... que milloren les propietats dels anteriors productes artesans i a la fi, són "més" moderns.
Em trobe desesperat, cansat després d'aquella discussió. Tot va ocórrer molt depresa: ella em va cridar, li vaig tornar el crit, i la resta ja us la imagineu... Ara, esperant a que el bar tanque per als clients, estic ací, desfogant-me de la baralla amb la meua dona, amb un café i un croisant mig acabat ja. Pense i recapacite, que tot ha estat un malentés, pero a la mateixa volta, també poguera haver acabat pitjor. Són les 23:46, i encara no en tinc son, el café em desperta cada quart d'hora, i em tornen al cap eixes escenes, de fa just una hora i mitja, quan tots estaven tan tranquils a casa, el xiquet jugant, la meua dona llegint el periòdic, jo treballant... fins que va ocòrrer la discussiò...
-Ho sent molt, senyor-em va explicar el cambrer- però hem de tancar el restaurant.
-D'acord, ara li done el compte.
Vaig observar pel gran aparador, i vaig poder observar com la meua dona gitava al meu xiquet en el seu bressol, tot dormit, i cansat.
-Són 5 euros amb 55 cèntims.
-Prenga -li vaig conestar amablement-, quede's amb el canvi, gràcies.
-Gràcies, adéu.
lunes, 13 de junio de 2011
Treball del llibre: "En un lloc anomenat guerra"
EN UN LLOC ANOMENAT GUERRA
Jordi Sierra i Fabra
Marc Urios Gómez 2º d'ESO D
TEMA
El llibre tracta de les dificultats que tenen les persones per a viure en un
país en guerra i de com viu la guerra la gent del propi país i com la viu un corresponsal de guerra. Ajudant-se el periodista i Milo, poc a poc van establint uns llaços molt forts d'amistat i d'estima entre ells.
ARGUMENT
Nèstor, periodista, es enviat com corresponsal de guerra a Tudzbestan, antiga república soviètica, on hi ha una guerra civil. A l'aeroport coneix a Gustav Mahler, periodista alemany que li va ajudar a sobreviure a un país en guerra. Aquest li aconseja que llogui un vehicle per a desplaçar-se i un guia, i Nèstor tria a Milo, un xiquet de tan sols dotze anys però molts espavilat que sap desenvolupar-se molt bé.
El cap del diari pressiona a Nèstor per a que faça entrevistes a algú general o líder important de la guerrilla i Milo ho va aconseguir, i Nèstor va rebre felicitacions. Però Milo tambè li va mostrar el món de la gent en guerra, de les seues necessitats,de la fam que patien, la soletat, la misèria, la por…
PERSONATGES
PRINCIPALS:
·Nèstor: Nèstor Pruneda Segarra, protagonista del llibre, és un periodista que li envien al Tudzbestan com corresponsal de guerra. És un jove d'uns vint-i-quatre anys. Era fill únic, la seua mare va morir de càncer i el seu pare se'n volia casar de nou. Abans d'anar-se de corresponsal, va deixar les relacions amb la seua noia de sempre,
Li agrada la seua feina i creu en els principis bàsics de l'ètica periodística: l'honradesa, l'honestetat, la veritat però també el que pensa que es una persona ingènua. Ell volia viatjar, ser lliure e independent. Té una important contradicció, és un pacifista que no creu en els exèrcits ni en les armes, que odia la guerra i per la seua professió ara la està patint.
Va establir uns llaços molts forts d'amistat i afecte amb el seu intèrpret i inclòs no li importaria que el portara cap a Espanya.
·Milo: És el guia de Nèstor. Prim com una canya, espigat, alt per la seva edat –va calcular-li uns dotze anys-, duia els cabells llargs i esbullats, desafiant polls i la resta de fauna bèl·lica en períodes de brutícia, i vestia una simple camisa i uns pantalons molt gastats..., a Nèstor li van agradar dues coses: els seus ulls, brillants i alegres, i el seu somriure, obert i lluminós. Milo era l'únic que parlava espanyol perquè sa mare era mestra i molt amiga d'Espanya. Ell no tenia aspecte de lladre, era un nen de la guerra, un supervivent, molt espavilat que va començar a guanyar-se el pa i va mantindre a la seua família. Per això va ésser capaç d'enganyar a Nèstor amb les entrevistes de líders de la guerra, suplantant la seua identitat amb el seu avi i el oncle Zendra. Ell considera a Nèstor molt bona persona però "perque ell vol això, i nosaltres necessitem els seus diners. Tots contents, avui".
Per a Nèstor el Milo era especial, li volia molt i pensava fer-li un article sobre ell quan torni, perque es va jugar la vida i es va arriscar per poder posar-s'hi en contacte.
SECUNDARIS:
·Ferran Agilés: (també li deien el "Capità tro". Això de tro era perque gritava i manava molt.) director del diari on treballava Nèstor. Era una institució, el "patró" com l'anomenava Nèstor, i Ferran volia que Nèstor fera una entrevista amb un que és a l'exili, amb generals importats, etc...
·Gustav Mahlor: Periodista alemany. Home d'uns quaranta anys, de cara rodona i vermella, cabell rosset i curt, i ulls perspicaços. Vestia de manera informal, sempre amb les seues càmeres com un bon professional. Assessora a Nèstor com corresponsal de guerra: "trie un cotxe, un intèrpret que no li agafe afecte". I va ser un bon company per a Nèstor.
·Jivara: Intèrpret de Mahler, i en té vint-i-dos anys, és lletja i estava prima. Tenia caràcter, ulls de foc. A vegades era simpàtica i valenta.
·
LLOC:
L'obra es desenvolupa en principi a Barcelona o a Catalunya (probablement) i desprès a Tudzbestan: antiga república soviètica on hi havia una cruenta guerra civil. Si bé aquest país és desconegut és inventat per l'autor, però és una zona de molts conflictes bèl·lics. Tudzbestan estava enclavat entre Rússia i les repúbliques islàmiques.
L'autor ha creat aquest lloc fictici, el va situar en un lloc del món on es dóna la guerra amb molta facilitat, és a dir, sempre hi ha conflictes.
TEMPS:
L'obra transcorre quan el país es troba en guerra, cap a la meitat dels anys noranta. Exactament no es sap quant temps passa del inici fins que se'n va Néstor.
NARRADOR:
Els personatges són els qui conten la història, ja siga a través dels seus pensaments o de les converses que mantenen amb altres personatges.
Al llibre, també es comenten en forma de conversació, els pensaments dels personatges, per exemple:
- A Nèstor li haguera agradat més tindre un guia més major que Milo ja que era un xiquet, i...
"La guerra, la seva situació. La teua conciència occidental començava a molestar-te, en canvi, si tries un intèrpret més gran, li pagues, li dones propines..."
"En Mahlor m'havia dit que no els agafes afecte, ja que els "pigalls" dels corresponsals de guerra sabien una cosa molt bàsica: nosaltres teníem un passaport, i un bitllet de tornada a casa. Ells no. La seva casa queia a trossos, i ells amb ella."
- La importància dels diaris amb impactar amb la informació als lectors: "una foto remou més consciències que mil paraules, i mil paraules més consciències que el silenci o el no res."
També es critíca que a vegades les fotografies molt impactants s'han pogut trucat,és a dir, que la fotografia no és de veritat, que fan una composició perfecta de la realitat, malgrat tot, van despertar consciències i van obtenir molt bons resultats.
OPINIÓ PERSONAL:
Al principi, abans no m'abellia agarrar-me aquest llibre perque tractava un tema que a mi no m'agrada molt: la guerra. Però vaig decidir començar-ho perque els amics de la classe m'ho van recomanar, i em van dir que no tenia molta violència, o quasi ninguna, i al final va acabar enganxant-me.
El llibre està molt bé, perque representa la vida d'un xiquet de dotze anys que viu en un país en guerra, i, d'alguna manera, pots comparar-ho amb els xiquets que viuen als països més rics, i amb una vida còmoda. I més o menys, al llibre es dona una visió del tema de la guerra als diaris actuals que nosaltres llegim.
Jo ho recomane perque com ja he dit abans, el títol parla de guerra, però al llibre hi ha violència cero.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)