domingo, 27 de noviembre de 2011

3 animals, 3 plantes, 3 tipus de relleu

·Animals:
El porc senglar:  m ZOOL Mamífer de l'ordre dels artiodàctils, de la família dels suids (Sus scrofa), amb el morro truncat, mòbil i ben desenvolupat i el pelatge gris o negre.


La grua: Acepció 1..ORNIT Nom donat a diversos ocells de la família dels gruids que pertanyen als gèneres Grus,AnthropoidesBugeranus Balearica. Cal destacar-ne la grua vulgar (G. grus), de plomatge gris, gola i cara negres, pili vermell i una franja blanca de l'ull fins al coll, la grua del paradís (A. paradisea) i la grua damisel·la (A. virgo). 


El diamant de Groud: Acepció 3. ORNIT Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l'ordre dels passeriformes, els més coneguts dels quals són el diamant de Bičnov (Stizoptera bichenovii), el diamant de Gould(Chloebia gouldinae) i el diamant modest (Aidemosyna modesta).




·Plantes:
Morus alba (morera): Acepció 1. f BOT/JARD Gènere d'arbres caducifolis de la família de les moràcies (Morus sp), amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles anomenats móres. Cal destacar-ne la morera blanca(M. alba) i la morera negra (M. nigra). 


Mespilus germanica (nesprer):Acepció 2. nesprer del Japó (o simplement nesprer) Petit arbre perennifoli de la família de les rosàcies (Eriobotrya japonica), de fulles oblongues, flors blanques en panícules i fruits comestibles, anomenatsnespres.


Abies alba (avet blanc):Acepció 1. m BOT/FUST Arbre monoic de la família de les pinàcies (Abies alba), molt alt, de fulles verdes tot l'any, de capçada cònica i de branques perpendiculars al tronc. 
p ext Qualsevol arbre del gènere Abies i també, bé que abusivament, qualsevol pinàcia semblant a un avet. Fusta de l'avet. 




·Relleu:
Serralades: f GEOMORF Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.


Depressions: Acepció 3. GEOMORF Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents. 


Altiplans: GEOMORF Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents. 




domingo, 20 de noviembre de 2011

Exposició Bancaixa

Exposició Bancaixa:

L'exposició de Bancaixa s'anomena Atresorar Espanya, i tracta sobre la història d'Espanya en fotografíes des de la segona meitat del segle XIX i les tres primeres dècades del XX.
  L'exposició, está introduïda per fotografíes del fotògraf A.M.Huntington, com per exemple, amb imatges dels seus amics, aristocràcia de l'època, ... es van fer totes les fotografíes al segle XIX i XX. En aquest apartat, també podem localitzar fotografíes dels oficis de l'època i oficis, vistes de carrer, mercats, festes, setmana santa, indumentàries i artesanies.
  A continuació, observem fotografíes de grans ciutats de l'època com Sevilla, Màlaga, Cartagena, Múrcia, Còrdova, Alacant o Barcelona o Segòvia. Aquestes fotografíes, les trobem fetes amb un color sépia dels anys seixanta i setanta del segle XIX, que tracten paisatges d'arquitectures petites, mitjans distingides posades en eswcena de Charles Clifford i de Jean Laurent. També, en aquesta secció podem vore imatges del segle XIX i principis del XX, de fotògrafs espanyols i estrangers de elevada qualitat.
  En la següent secció, podem distinguir imatges del primer terç del segle XX, sobre les tradicions espanyoles, on destaca la presència de la fotògrafa Anna M. Christian, una dama adinerada, de l'alta societat novaiorquesa, amb estudis universitaris en arquitectura. Les fotos d'aquesta Anna, presenten una temàtica generalment valenciana, on destaca la presència d'algunes fotografíes que discorren els escenaris de la vida moderna valenciana comuna a Sorolla. Tot seguit d'Anna M. Christian, podem diferenciar fotos de Kurt Hielscher, en les que apareixen imatges de paisatges amb barrancs muntanyosos, pics nevats, temples, ermites, palaus i places monumentals, i just a continuació, després d'aquesta tira de fotografíes de reconeguts fotògrafs del segle XX, trobem una petita sèrie d'imatges miscel·lània marcades per l'empremta etnogràfica i monumental, com de fotògrafs estrangers, com d'espanyols.
  Finalment, per finalitzar l'exposició, diferenciem unes fotografíes de Ruth M. Anderson entre els anys 1923 i 1930. Les fotografíes de Ruth, estan basades en zones rurals, ciutats i pobles de Galícia, Astúries, Salamanca, Zamora, Extremadura, La Manxa, Illes Canàries o Huelva, i va partir de l'imaginari espanyol pintat per Sorolla a la seua Visió d'Espanya, però multiplicat i transvassat a l'estratègia fotogràfica. També admirem les seues prolífiques sèries, per les quals tranmiteixen escenes de pesca, de ramaderia, d'arbres, d'almàsseres... i sobretot de objectes i utensilis i aficions de l'època, com llauners, magatzems, assecadors de pernils... En resum, que la obra de Ruth M. Anderson, és sense pal·liatius, una èpica i feliç reinvenció fotogràfica dels arguments que van impregnar tant la seua aventura espanyola com els anhels d'Archer M. Huntington per l'espanyol.


  La fotografía que m'agradaria explicar de l'exposició Atresorar Espanya és de Moreno, realitzada entre els anys 1880 i 1890, anomenada Mercat. Aquesta fotografía m'ha agradat perque representa molt bé el mercat de l'època. El mercat estava situat a la plaça de la ciutat, i les "botiguetes" on es venien els productes eren tendals on els venedors exposaven per vendre els seus productes. El sòl era de terra i a l'època es venien muntons de productes artesans a molta gent, ara ja es venen menys productes artesans, perque se n'han millorat i s'han reemplaçat per altres com plàstics, millors teixits, etc... que milloren les propietats dels anteriors productes artesans i a la fi, són "més" moderns.



        Em trobe desesperat, cansat després d'aquella discussió. Tot va ocórrer molt depresa: ella em va cridar, li vaig tornar el crit, i la resta ja us la imagineu... Ara, esperant a que el bar tanque per als clients, estic ací, desfogant-me de la baralla amb la meua dona, amb un café i un croisant mig acabat ja. Pense i recapacite, que tot ha estat un malentés, pero a la mateixa volta, també poguera haver acabat pitjor. Són les 23:46, i encara no en tinc son, el café em desperta cada quart d'hora, i em tornen al cap eixes escenes, de fa just una hora i mitja, quan tots estaven tan tranquils a casa, el xiquet jugant, la meua dona llegint el periòdic, jo treballant... fins que va ocòrrer la discussiò...
-Ho sent molt, senyor-em va explicar el cambrer- però hem de tancar el restaurant.
-D'acord, ara li done el compte.
       Vaig observar pel gran aparador, i vaig poder observar com la meua dona gitava al meu xiquet en el seu bressol, tot dormit, i cansat.
-Són 5 euros amb 55 cèntims.
-Prenga -li vaig conestar amablement-, quede's amb el canvi, gràcies.
-Gràcies, adéu.