Bé, ací va el meu resum:
A la muntanya, et pots trovar un muntó de tipus de roques i pedres de diferents colors i tamanys. També pots trovar-te un conjunt de pedres "unides" al terra mitjant una espècie de "ciment" dur. A aquest conjunt de pedres li anomenem conglomerat->conjunt de clastros.
També pots trovar pedres redones. A que no sabeu com es formen els cantos de les pedres redones? Doncs us ho explicaré: els cantos de les pedres es formen redons perque la corrent d'aigua d'un riu els ha arrosegat, i aleshores quan choquen moltíssimes voltes, aquest canto es va desgastant de manera que es va fent-se cada vegada més redó. Volem dir, que quan trobem un conjunt de pedres redones,fa temps n'hi havia un riu que passava per ahi, sols que es va assecar.
Si continuem el camí de les pedres redones, el més probable és que n'hi hagen els esquelets dels animals marins de fa moltíssims anys. Això pot ser per dues raons:
·Que ha baixat el nivell del mar.
·O pel moviment de les plaques tectòniques.
En aquest cas, és per la segona, ja que podem observar una muntanya, i això ha sigut el producte del moviment de les plaques tectòniques, que s'han fregat i han produit una elevació del terreny (la muntanya de crevillent en aquest cas).
Ja que estem parlant de que hi va avore un riu fa molt de temps, anem a parlar dels avantpassats. Els éssers prehistòrics, no tenien res amb que cortar, fins que van descubrir un material (el sílex) capaç de fer talls molt precísos i profunds. L'utilitzaven com a llança, per a fer fletxes, com a ganivet etc... Aquest material es reconeix per tres característiques:
-Quan li dona la llum, aquest material brilla.
-És suau.
-I tambés és dur, (mes dur que el metall).
Si de sobte, anem passejant per la muntanya i ens trobem una "paret" rocosa amb foradets petits petits, no us asusteu, ha sigut causa del vent, de la seua erosió. Quan el vent transporta partícules, una part d'eixes partícules choquen a la paret i es queden ahí. El vent torna a portar més partícules, tornen a chocar, i choquen amb les partícules d'abans, d'eixa manera, el vent va "foradant" la paret deixant foradets tan petits. Així fa funció de trepant.
I aquestos avantpassats, no tenien sabates o qué? Doncs clar que tenien sabates, i les feien d'espart, una planta que les seues fulles són tan fortes que es poden fer cordes amb eixes fulles. També aprofitaven la resistència d'eixes fulles per a fer cestes i treballs artesans. Els prehistòrics també utilitzaven la planta "rabo de gato" com a planta curativa; és a dir, si et feies un tall, et passaves aquesta planta per ell i reduïa la seua picor. Entre altres plantes, utilitzaven la pitera (una planta exportada de Mèxic que s'ha integrat molt bé) com a agulla per a cosir, ja que era molt afilada i prima. Els fils d'aquesta planta també són molt resistent, i per això en feien sacs amb aquestos fils. També podem destacar una altra planta, la palera, una planta en la que s'instalen uns bichos de color roig carmesí, que s'instalen a les paleres amb un "habitatge" de color blanc. Si li fas un tall a un d'aquestos bichos, la seva sang és de color carmesí, per això el bicho es diu kermes (carmesí en àrab), la qual si et taques no saltará dins de una setmana o dues.
Bé ara anem a parlar de la astronomia. L'astronomia és una ciencia que estudia l'univers.Un bon exemple de com és de gran l'univers, el podem trobar a aquest video:
Ací teniu un breu resum de cada planeta i les seues característiques:
-Mercuri:No té atmosfera. Les temperatures són extremes, molt altes i molt baixes.
-Venus: Atmosfera espessa. Les seues temperatures són majors, i pot ploure àcid.
-Terra: Formes de vida diferents. Temperatura variada, i l'aigua és líquida.
-Mart: Fa temps tinguè una atmosfera habitable. Actualment están buscant aigua subterrànea i vida antepassada.
-Júpiter: Planeta gaseós. Les temperatures són molt baixes.
-Saturn: Al igual que Júpiter, és un planeta gaseós i les temperatures baixes.
-Neptú: Té dos satèlits:-Europa (és un planeta congelat)
-Titán (mars de metano)
La franja de habitabilitat, és la distància entre un planeta i una estrela que pot tindre aigua líquida. Actualment, s'han trobat aproximadament 496 planetes extrasolars (en els que es pot viure). La majoria dels planetes que s'han descobert són més grans que Júpiter i giren entorn a una estrela més petita que el Sol. Tenen una òrbita molt tancada i no tots són gaseosos. Aun planeta anomenat "Gliese g" que gira entorn a la estrela Gliese 581 diuen que pot haver vida perque es troba a la franja de habitabilitat.
Si us agrada aquest tema, i voleu observar pel telescopi, pero no en teniu, us podeu descarregar aquest programeta anomenat Stellarium que és com un telescopi, que pots introduis tú la hora que tu vullges, el dia, l'any entre altres coses més curioses.
Ací us podeu descarregar el programa: http://www.stellarium.org/es/ (clicant a Stellarium també podeu descarregar-ho).
Ara, us ensenyaré uns petits truquets per poder tindre un planeta amb menys contaminació. Bé, comencem. N'hi ha dos tipus de fonts d'energía: les alternatives (que són les energíes netes, les que no costen massa diners, no contaminen i no s'esgoten) i les convencionals (que són les brutes, les que contaminen). A Crevillent, fa molt de temps, com poques vegades ploví, pero quan ho feía, ho feía amb molta intensitat, la muntanya xuplaba eixa aigua a través d'una roca (anomenada calcària) que a través dels seus porus, pot absorbir aigua, i almacenar-la. Aleshores, quan un home es va adonar que es podía "treure aigua de la muntanya", va fer un túnel d'1 km de profunditat que arribava fins a la calcària, i eixa calcària plena d'aigua eixía a l'exterior a través d'aquell túnel, i s'almacenava en una torre de 15 metres on es utilitzava en mover el primer molí, ja que també existeix un segon molí, que es troba muntanya abaix. Els molins molíen blat, i amb el blat es feia farina, i amb la farina pa.
Ja per acabar, us parlaré de la vida a la Terra. A la Terra existeixen varios tipus d'animals, en els quals podem destacar:
-Rèptils: Entre ells podem trobar el llangardaix ocel·lat (el mascle té "pimpitas" verds per cridar l'atenció a les hembres, mentre que les hembres cuiden els seus fills) que té una mandíbula ben forta. També tenim les culebres, que no mossegen amb verí, pel contrari que la víbora, que aquesta sí que mossega amb verí. El cap de les víbores és com un cuadrat obert, tenen les dents amb forma de serra, la pupil·la la tenen en vertical, la llengua bífida (perque oloren amb la llengua) i el cos curt. Les culebres tenen el cap cuasi circular, les pupiles redones, es defenen mossegant i el cos és delgat.
-Aus: Les aus es diuen que són una mutació dels rèptils. Tenen el cos lleuger per poder volar amb més facilitat al igual que els òssos. Tenen plumes per poder fer canvis de sentit bruscos.
-Mamífers: Els mamífers si tenen els ulls laterals (és a dir, cada ull a un costat de la cara)són animals que veuen per tindre més visió. Si tenen els ulls normals és per caçar. Nosaltres, els humans, els tenima per caçar.
Bé, doncs aquesta ha sigut la meva opinió sobre Los Molinos, espere que us haja agradat.
Marc Urios
