Bon día a tots i a totes!
Aquest és un treball que ens ha manat Eugènia, i tracta sobre "redactar" un text sobre el 25 d'abril (la Batalla d'Almansa), que incloga les respostes a les preguntes que va manar.
Ací podrás vore-ho, gràcies.
Fins altra!!
EDITAT: Divendres 11 de maig de 2012 (corregit)
marcoteca
viernes, 11 de mayo de 2012
lunes, 16 de abril de 2012
Diccionari visual
Treball de valencià per a les vacances de Pascua: click ací per vore el meu diccionari visual
miércoles, 28 de marzo de 2012
6 poetes, 6 poemes, i un poema fet per mí
Ací està el treball dels sis poetes de Valencià, amb un poema de cadascún i una breu biografia de cadascún també.
Poema de Joan Brossa recitat i fet per mí:
Poema de Joan Brossa recitat i fet per mí:
sábado, 17 de marzo de 2012
Joan Brossa - Les teves mans
Clic ací per vore el meu video de Joan Brossa Les teves mans amb la cançó instrumental de Alejandro Sanz
lunes, 20 de febrero de 2012
domingo, 27 de noviembre de 2011
3 animals, 3 plantes, 3 tipus de relleu
·Animals:
El porc senglar: m ZOOL Mamífer de l'ordre dels artiodàctils, de la família dels suids (Sus scrofa), amb el morro truncat, mòbil i ben desenvolupat i el pelatge gris o negre.
La grua: Acepció 1.f .ORNIT Nom donat a diversos ocells de la família dels gruids que pertanyen als gèneres Grus,Anthropoides, Bugeranus i Balearica. Cal destacar-ne la grua vulgar (G. grus), de plomatge gris, gola i cara negres, pili vermell i una franja blanca de l'ull fins al coll, la grua del paradís (A. paradisea) i la grua damisel·la (A. virgo).
El diamant de Groud: Acepció 3. ORNIT Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l'ordre dels passeriformes, els més coneguts dels quals són el diamant de Bičnov (Stizoptera bichenovii), el diamant de Gould(Chloebia gouldinae) i el diamant modest (Aidemosyna modesta).
·Plantes:
Morus alba (morera): Acepció 1. f BOT/JARD 1 Gènere d'arbres caducifolis de la família de les moràcies (Morus sp), amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles anomenats móres. Cal destacar-ne la morera blanca(M. alba) i la morera negra (M. nigra).
Mespilus germanica (nesprer):Acepció 2. nesprer del Japó (o simplement nesprer) Petit arbre perennifoli de la família de les rosàcies (Eriobotrya japonica), de fulles oblongues, flors blanques en panícules i fruits comestibles, anomenatsnespres.
Abies alba (avet blanc):Acepció 1. m 1 BOT/FUST 1 Arbre monoic de la família de les pinàcies (Abies alba), molt alt, de fulles verdes tot l'any, de capçada cònica i de branques perpendiculars al tronc.
2 p ext Qualsevol arbre del gènere Abies i també, bé que abusivament, qualsevol pinàcia semblant a un avet. 3 Fusta de l'avet.
·Relleu:
Serralades: f GEOMORF Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.
Depressions: Acepció 3. GEOMORF Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents.
Altiplans: GEOMORF Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents.
El porc senglar: m ZOOL Mamífer de l'ordre dels artiodàctils, de la família dels suids (Sus scrofa), amb el morro truncat, mòbil i ben desenvolupat i el pelatge gris o negre.
La grua: Acepció 1.f .ORNIT Nom donat a diversos ocells de la família dels gruids que pertanyen als gèneres Grus,Anthropoides, Bugeranus i Balearica. Cal destacar-ne la grua vulgar (G. grus), de plomatge gris, gola i cara negres, pili vermell i una franja blanca de l'ull fins al coll, la grua del paradís (A. paradisea) i la grua damisel·la (A. virgo).
El diamant de Groud: Acepció 3. ORNIT Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l'ordre dels passeriformes, els més coneguts dels quals són el diamant de Bičnov (Stizoptera bichenovii), el diamant de Gould(Chloebia gouldinae) i el diamant modest (Aidemosyna modesta).
·Plantes:
Morus alba (morera): Acepció 1. f BOT/JARD 1 Gènere d'arbres caducifolis de la família de les moràcies (Morus sp), amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles anomenats móres. Cal destacar-ne la morera blanca(M. alba) i la morera negra (M. nigra).
Mespilus germanica (nesprer):Acepció 2. nesprer del Japó (o simplement nesprer) Petit arbre perennifoli de la família de les rosàcies (Eriobotrya japonica), de fulles oblongues, flors blanques en panícules i fruits comestibles, anomenatsnespres.
Abies alba (avet blanc):Acepció 1. m 1 BOT/FUST 1 Arbre monoic de la família de les pinàcies (Abies alba), molt alt, de fulles verdes tot l'any, de capçada cònica i de branques perpendiculars al tronc.
2 p ext Qualsevol arbre del gènere Abies i també, bé que abusivament, qualsevol pinàcia semblant a un avet. 3 Fusta de l'avet.
·Relleu:
Serralades: f GEOMORF Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.
Depressions: Acepció 3. GEOMORF Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents.
Altiplans: GEOMORF Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents.
domingo, 20 de noviembre de 2011
Exposició Bancaixa
Exposició Bancaixa:
L'exposició de Bancaixa s'anomena Atresorar Espanya, i tracta sobre la història d'Espanya en fotografíes des de la segona meitat del segle XIX i les tres primeres dècades del XX.
L'exposició, está introduïda per fotografíes del fotògraf A.M.Huntington, com per exemple, amb imatges dels seus amics, aristocràcia de l'època, ... es van fer totes les fotografíes al segle XIX i XX. En aquest apartat, també podem localitzar fotografíes dels oficis de l'època i oficis, vistes de carrer, mercats, festes, setmana santa, indumentàries i artesanies.
A continuació, observem fotografíes de grans ciutats de l'època com Sevilla, Màlaga, Cartagena, Múrcia, Còrdova, Alacant o Barcelona o Segòvia. Aquestes fotografíes, les trobem fetes amb un color sépia dels anys seixanta i setanta del segle XIX, que tracten paisatges d'arquitectures petites, mitjans distingides posades en eswcena de Charles Clifford i de Jean Laurent. També, en aquesta secció podem vore imatges del segle XIX i principis del XX, de fotògrafs espanyols i estrangers de elevada qualitat.
En la següent secció, podem distinguir imatges del primer terç del segle XX, sobre les tradicions espanyoles, on destaca la presència de la fotògrafa Anna M. Christian, una dama adinerada, de l'alta societat novaiorquesa, amb estudis universitaris en arquitectura. Les fotos d'aquesta Anna, presenten una temàtica generalment valenciana, on destaca la presència d'algunes fotografíes que discorren els escenaris de la vida moderna valenciana comuna a Sorolla. Tot seguit d'Anna M. Christian, podem diferenciar fotos de Kurt Hielscher, en les que apareixen imatges de paisatges amb barrancs muntanyosos, pics nevats, temples, ermites, palaus i places monumentals, i just a continuació, després d'aquesta tira de fotografíes de reconeguts fotògrafs del segle XX, trobem una petita sèrie d'imatges miscel·lània marcades per l'empremta etnogràfica i monumental, com de fotògrafs estrangers, com d'espanyols.
Finalment, per finalitzar l'exposició, diferenciem unes fotografíes de Ruth M. Anderson entre els anys 1923 i 1930. Les fotografíes de Ruth, estan basades en zones rurals, ciutats i pobles de Galícia, Astúries, Salamanca, Zamora, Extremadura, La Manxa, Illes Canàries o Huelva, i va partir de l'imaginari espanyol pintat per Sorolla a la seua Visió d'Espanya, però multiplicat i transvassat a l'estratègia fotogràfica. També admirem les seues prolífiques sèries, per les quals tranmiteixen escenes de pesca, de ramaderia, d'arbres, d'almàsseres... i sobretot de objectes i utensilis i aficions de l'època, com llauners, magatzems, assecadors de pernils... En resum, que la obra de Ruth M. Anderson, és sense pal·liatius, una èpica i feliç reinvenció fotogràfica dels arguments que van impregnar tant la seua aventura espanyola com els anhels d'Archer M. Huntington per l'espanyol.
La fotografía que m'agradaria explicar de l'exposició Atresorar Espanya és de Moreno, realitzada entre els anys 1880 i 1890, anomenada Mercat. Aquesta fotografía m'ha agradat perque representa molt bé el mercat de l'època. El mercat estava situat a la plaça de la ciutat, i les "botiguetes" on es venien els productes eren tendals on els venedors exposaven per vendre els seus productes. El sòl era de terra i a l'època es venien muntons de productes artesans a molta gent, ara ja es venen menys productes artesans, perque se n'han millorat i s'han reemplaçat per altres com plàstics, millors teixits, etc... que milloren les propietats dels anteriors productes artesans i a la fi, són "més" moderns.
L'exposició de Bancaixa s'anomena Atresorar Espanya, i tracta sobre la història d'Espanya en fotografíes des de la segona meitat del segle XIX i les tres primeres dècades del XX.
L'exposició, está introduïda per fotografíes del fotògraf A.M.Huntington, com per exemple, amb imatges dels seus amics, aristocràcia de l'època, ... es van fer totes les fotografíes al segle XIX i XX. En aquest apartat, també podem localitzar fotografíes dels oficis de l'època i oficis, vistes de carrer, mercats, festes, setmana santa, indumentàries i artesanies.
A continuació, observem fotografíes de grans ciutats de l'època com Sevilla, Màlaga, Cartagena, Múrcia, Còrdova, Alacant o Barcelona o Segòvia. Aquestes fotografíes, les trobem fetes amb un color sépia dels anys seixanta i setanta del segle XIX, que tracten paisatges d'arquitectures petites, mitjans distingides posades en eswcena de Charles Clifford i de Jean Laurent. També, en aquesta secció podem vore imatges del segle XIX i principis del XX, de fotògrafs espanyols i estrangers de elevada qualitat.
En la següent secció, podem distinguir imatges del primer terç del segle XX, sobre les tradicions espanyoles, on destaca la presència de la fotògrafa Anna M. Christian, una dama adinerada, de l'alta societat novaiorquesa, amb estudis universitaris en arquitectura. Les fotos d'aquesta Anna, presenten una temàtica generalment valenciana, on destaca la presència d'algunes fotografíes que discorren els escenaris de la vida moderna valenciana comuna a Sorolla. Tot seguit d'Anna M. Christian, podem diferenciar fotos de Kurt Hielscher, en les que apareixen imatges de paisatges amb barrancs muntanyosos, pics nevats, temples, ermites, palaus i places monumentals, i just a continuació, després d'aquesta tira de fotografíes de reconeguts fotògrafs del segle XX, trobem una petita sèrie d'imatges miscel·lània marcades per l'empremta etnogràfica i monumental, com de fotògrafs estrangers, com d'espanyols.
Finalment, per finalitzar l'exposició, diferenciem unes fotografíes de Ruth M. Anderson entre els anys 1923 i 1930. Les fotografíes de Ruth, estan basades en zones rurals, ciutats i pobles de Galícia, Astúries, Salamanca, Zamora, Extremadura, La Manxa, Illes Canàries o Huelva, i va partir de l'imaginari espanyol pintat per Sorolla a la seua Visió d'Espanya, però multiplicat i transvassat a l'estratègia fotogràfica. També admirem les seues prolífiques sèries, per les quals tranmiteixen escenes de pesca, de ramaderia, d'arbres, d'almàsseres... i sobretot de objectes i utensilis i aficions de l'època, com llauners, magatzems, assecadors de pernils... En resum, que la obra de Ruth M. Anderson, és sense pal·liatius, una èpica i feliç reinvenció fotogràfica dels arguments que van impregnar tant la seua aventura espanyola com els anhels d'Archer M. Huntington per l'espanyol.
La fotografía que m'agradaria explicar de l'exposició Atresorar Espanya és de Moreno, realitzada entre els anys 1880 i 1890, anomenada Mercat. Aquesta fotografía m'ha agradat perque representa molt bé el mercat de l'època. El mercat estava situat a la plaça de la ciutat, i les "botiguetes" on es venien els productes eren tendals on els venedors exposaven per vendre els seus productes. El sòl era de terra i a l'època es venien muntons de productes artesans a molta gent, ara ja es venen menys productes artesans, perque se n'han millorat i s'han reemplaçat per altres com plàstics, millors teixits, etc... que milloren les propietats dels anteriors productes artesans i a la fi, són "més" moderns.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)